“Un curs de miracles”

“Un curso de milagros” és un llibre editat amb paper fi, que té més de 1400 pàgines. No consta que tingui autors. A la coberta del llibre se’ns diu que l’edita la Foundation for Inner Peace que té la seva seu a Califòrnia (Estats Units).

Al pròleg del llibre ens expliquen que dos catedràtics de psicologia mèdica de la Facultat de Medicina i Cirurgia de la Universitat de Colúmbia, a Nova York, Helen Schuman i William Thetford, tenien una relació molt tensa i difícil i que eren dos professionals poc o gens interessats en les qüestions espirituals. Un dia es van adonar que aquella situació no podia continuar i que hi havia d’haver una altra manera de fer les coses. Van decidir començar escrivint els somnis d’elevat simbolisme que tinguessin i un dia, inesperadament, Helen va sentir una veu que li va començar de dictar el curs de  miracles. Després, en col•laboració amb en William, van anar polint, titulant i donant coherència al sorprenent material que ella anava rebent. La revelació va durar set anys.

El perdó posa punt i final al nostre sofriment.

El curs de miracles està escrit en una terminologia cristiana, parla molt sovint de Déu, Jesucrist i l’Esperit Sant, però deixa ben clar que el pecat és una demència impossible. El pecat -sentencia el llibre- no existeix. També diu que els sentiments de culpabilitat no ens aporten res de bo perquè la salvació és escapar-se de la culpabilitat. No tens cap altre enemic.

El curs va portant els lectors a comprendre que tot el que no és amor és una demanda d’amor, que donar i rebre són una i la mateixa cosa i que el que percebem del món és el mateix que nosaltres hi hem projectat. És a dir: que veiem el que volem veure.

També diu que, quan ataques l’altre, l’únic que demostres és la teva debilitat i que tot el que fas als altres t’ho estàs fent a tu mateix. Aquells que no han après necessiten que se’ls ensenyi, no que se’ls ataqui. Atacar aquells que necessiten que se’ls ensenyi és perdre l’oportunitat de poder aprendre d’ells.

El curs de miracles ens va explicant com desenganxar-nos de l’ego i ens diu que el perdó és l’eix central de la salvació. Perdonar és perdonar-se i, ben mirat, no hi ha res per perdonar: El perdó no perdona pecats, atorgant-los així realitat. Simplement el que veu és que no hi ha hagut pecat. El perdó posa punt i final al nostre sofriment.

Del llibre d’entrevistes: Deu camins, cent cruïlles – 2007

Albert Parareda Franquesa 2012
Theme: Esquire by Mathew Buchanan.